Línies de la Terra: línies Hartmann i Curry
Hi ha radiacions naturals que provenen del subsòl i que poden afectar la salut de l’ésser humà quan l’exposició és continuada.
Demana el teu pressupost
Va ser el Dr. Ernst Hartmann qui el 1951 va mesurar per primera vegada la resistència elèctrica que tenien diverses persones en llocs diferents. Va estudiar a fons la relació entre la malaltia i la radiació tel·lúrica. Això el va portar a descobrir el que ell anomenava la Xarxa Global de Radiació, una xarxa global que creava radiació i s’estenia per tota la Terra. Les línies Hartmann van ser les primeres línies energètiques amb característiques electromagnètiques que es van descobrir a la Terra.
Dues de les xarxes geomagnètiques naturals més importants són les línies Hartmann, que formen una malla orientada nord-sud i amb cel·les de 2 per 2,5 metres aproximadament, i les línies de força Curry, que estan orientades nord-est/sud-oest i sud-est/nord-oest, aproximadament cada 6 o 8 metres. Aquestes últimes tenen una orientació en diagonal respecte a les Hartmann.
Què són les línies Hartmann?
Les línies de Hartmann creen una xarxa de força, coneguda com la xarxa Hartmann, en forma de quadrícula i amb orientació nord-sud. Són unes parets energètiques invisibles que hi ha per tota la Terra fins a la ionosfera. Aquesta és una capa de l’atmosfera on es produeixen molts processos d’ionització. S’estén des del subsòl fins als 500 km d’altitud.
Les seves línies estan alineades est-oest cada 2,50 metres i nord-sud cada 2 metres. Poden patir distorsions o fluctuacions per l’existència d’alguna falla, corrent d’aigües subterrànies o qualsevol altre tipus d’element geològic. Aquestes línies magnètiques travessen qualsevol tipus de material, per la qual cosa influeixen en tota mena d’edificis.
Què són les línies Curry?
Pren el nom de Manfred Curry (1899-1953), científic estatunidenc d’origen alemany que, després de les investigacions que va fer amb el seu col·lega Siegfried Wittman, va descriure per primera vegada l’existència d’aquestes línies de força, a les quals s’atribueix un caràcter encara més nociu per a la salut que les línies Hartmann.
Les línies de força Curry es diferencien principalment de les de Hartmann per l’orientació que presenten. La separació entre les que tenen una orientació nord-est-sud-oest és de 8 metres, mentre que entre les de sud-est-nord-oest és de 6 metres. El gruix que tenen totes dues és aproximadament d’uns 40 cm. Tot i que, com en el cas de les línies Hartmann, poden patir oscil·lacions, de manera que aquestes mesures no són constants.
Parts d’una línia Hartmann i Curry
A l’encreuament de les línies de la terra, Hartmann i Curry, hi ha dos espais.
- Zones neutresespais entre les línies en què no es produeixen alteracions del camp magnètic natural.
- Zones geopatògenessón les zones que coincideixen amb l’encreuament de les línies de Hartmann o l’encreuament de les Curry i poden tenir efectes nocius per a la salut si s’hi roman durant un temps prolongat.
Com es pot detectar una línia Hartmann o Curry?
Observant la natura es pot esbrinar on es troben aquestes línies i les seves interseccions:
Continuar llegint
- Formigues i insectesaquest tipus d’animals tendeixen a situar-se en aquestes zones.
- Plantes marcidessi totes les plantes d’una zona determinada es moren, pot ser un senyal que una línia Hartmann passa per aquella zona.
- Arbresquan hi ha arbres amb el tronc ple de nusos o malformacions mentre que els altres arbres de l’entorn no en tenen.
Però també hi ha eines i tècniques que fan servir els professionals i que permeten conèixer físicament l’existència de línies geopàtiques, com ara el pèndol, les varetes o la radiestèsia.
Per què el meu gat dorm sempre al mateix lloc? els gats i les línies Hartmann
És una de les preguntes que més em fan, i una de les que més gent busca a Google. L’observació és antiga: en la tradició de la geobiologia es diu que els gats busquen els encreuaments de línies Hartmann i Curry per dormir, i que els gossos els eviten. Les abelles i les formigues, segons aquesta mateixa tradició, també prefereixen aquestes zones; els cavalls i les vaques, no.
Continuar llegint
És veritat? El més honest és dir-te que no hi ha estudis científics que ho demostrin. El que sí que hi ha són dècades d’observació, la meva inclosa: en moltes cases que he mesurat, el racó preferit del gat coincideix amb un punt que l’instrument marca com a alterat. No sempre. Però sí més vegades de les que explicaria l’atzar.
El que jo faig amb això és fer-ho servir com a pista, mai com a diagnòstic. Si el teu gat dorm sempre als peus del teu llit i tu dorms malament, no moguis el llit pel gat: mesura-ho. El gat et diu on mirar; l’instrument et diu què hi ha.
Tres coses que pots observar a casa: on s’estira el gat quan té tota la casa per triar, sobretot a l’hivern; si el gos es nega a ajeure’s en un lloc concret; i si hi ha una zona del jardí on les plantes no acaben de créixer. Cap de les tres no prova res. Totes tres juntes mereixen un mesurament.
Com influeixen les línies geopàtiques en la nostra salut?
Les línies Hartmann i Curry són l’encreuament de dos tipus d’energies diferents: l’energia còsmica, que és la que prové del centre del cosmos, i l’energia tel·lúrica, que és la que prové del centre del planeta. A la vertical d’aquest encreuament es formen zones geopatògenes, és a dir, zones perjudicials per a la salut si s’hi roman durant molt de temps. Alguns dels efectes que es produeixen en aquestes zones són:
Continuar llegint
- Més ionització.
- Més presència de microones.
- Alteració de les diferències del potencial elèctric atmosfèric.
- Variació dels camps magnètics i elèctrics que provenen del subsòl.
Quan una persona roman molt de temps a l’encreuament d’aquestes línies de terra, pot patir alteracions en el seu sistema hormonal, endocrí i immunitari. Això es tradueix en:
- Cansament crònic
- Ansietat
- Hiperactivitat
- Nerviosisme
- Insomni
Segons Hartmann, el 60% de les malalties és conseqüència d’una exposició continuada a una zona geopatògena. Si la presència d’un encreuament Hartmann o Curry coincideix, a més, amb alguna altra alteració geofísica com falles o corrents d’aigua subterranis, es multiplica l’efecte geopatogen de la zona en qüestió.
Per aquest motiu és molt important saber si al lloc on es viu o es treballa hi ha zones d’aquest tipus. Els estudis de geobiologia analitzen com l’entorn afecta la salut de les persones per les radiacions tant naturals com artificials i et proposen la solució per crear un espai saludable.
Com que les línies geopàtiques no són perceptibles visualment, és més difícil ser conscient de la seva existència. Per això és imprescindible conèixer quins són els símptomes i els efectes nocius que aquestes línies de la terra generen en els éssers vius. Si t’interessa la salut de l’hàbitat i aprendre més sobre geobiologia, consulta a la secció de la meva pàgina els diferents cursos i formacions de Pere León.
I si vols saber més sobre com les ones afecten la nostra salut, els beneficis que té desconnectar-se temporalment de les noves tecnologies o com millorar el teu son, et convido a consultar a la meva pàgina web la secció de llibres de Pere León.
La meva feina
Així ho marco en un plànol real
Després de recórrer la casa amb les varetes i contrastar-ho amb el mesurament, dibuixo sobre el plànol per on passen la xarxa Hartmann, la xarxa Curry i les venes d’aigua. Amb això es veu d’un cop d’ull quins llits convé moure i cap a on.
Xarxa HartmannXarxa CurryVena d’aigua
En vídeo
T’ho explico en un minut
I el teu llit, on és?
Les línies Hartmann i Curry no es veuen ni s’endevinen: es localitzen sobre el terreny, a casa teva, i es comprova si creuen el llit o el lloc de treball. Ho faig en cada estudi, juntament amb el mesurament de la instal·lació elèctrica i les radiofreqüències.