Les afeccions poden estar localitzades en una habitació o zona particular, o poden estar esteses per tot l’edifici.

Els símptomes de la Síndrome de l’Edifici Malalt poden incloure:

– Irritacions d’ulls, nas i gola.

– Sensació de sequedat en membranes mucoses i pell.

– Ronquera.

– Respiració dificultosa.

– Eritemes (Erupcions cutànies).

– Frisança.

– Hipersensibilitats inespecífiques.

– Nàusees, marejos i vertígens.

– Mal de cap.

– Fatiga mental.

– Elevada incidència d’infeccions respiratòries i refredats.

Alguns factors relacionats amb la construcció, com l’alta temperatura de l’edifici, la mala ventilació, l’alta humitat i les finestres segellades, juntament amb la introducció de pintures, revestiments i mobles convencionals, poden contribuir a la Síndrome de l’Edifici Malalt.

Causes de la Síndrome de l’Edifici Malalt

1. Ventilació inadequada.

L’últim estàndard que la ASHRAE ha publicat, el núm. 62 de 1989, estableix, independentment de si està o no permès fumar, un mínim de 25,5 m3/h/ocupant per a espais interiors ocupats i recomana incrementar aquest valor quan l’aire que entra en un local no es barreja adequadament en la zona respiratòria o si existeixen focus de contaminació inusuals.

La qualitat de l’aire interior pot definir-se com el grau en el qual se satisfan les exigències de l’ésser humà. Bàsicament, els ocupants d’un espai exigeixen dues coses a l’aire que respiren: percebre l’aire fresc, en lloc de viciat, carregat o irritant; i saber que el risc per a la salut que pogués derivar-se de la respiració d’aquest aire és menyspreable.

La conclusió és que els mètodes tradicionals utilitzats en higiene industrial són insuficients per a definir el grau de qualitat de l’aire que serà percebut pels éssers humans. L’alternativa a l’anàlisi química és el mesurament per a quantificar la contaminació de l’aire.

L’ésser humà percep l’aire mitjançant dos sentits: el de l’olfacte, que està situat en la cavitat nasal, i que és sensible a centenars de milers de substàncies odoríferes, i el sentit químic, situat en les mucoses del nas i dels ulls, i que és sensible a un nombre similar de substàncies irritants presents en l’aire. És la resposta conjunta d’aquests dos sentits la que determina com serà percebut el aire i la que permet emetre un judici sobre la seva acceptabilitat.

Ara, alguns espais, depenent de l’ús, requereixen encara més aire fresc. Els espais ocupats densament, com els gimnasos o els tipus d’alt ús de contaminants, com a laboratoris o sales de fumadors (on els veu actualment?) requereixen taxes de ventilació de fins a 60 cfm per ocupant.

2. Càrrega de contaminació química interior.

Alguna vegada has considerat que cada pintura, adhesiu, catifa, tapisseria, producte de fusta manufacturada, fotocopiadora, pesticida i agent de neteja porten un conjunt complet (insà) de substàncies químiques als nostres espais? Nosaltres els respirem tots els dies.

Les toxines emeses per aquests productes (tret que estiguin certificades com de baixa emissió per un programa de certificació de tercers) inclouen compostos orgànics volàtils, inclòs el formaldehid, i el risc implícit de patir càncer.

Fumar contribueix a alts nivells de compostos orgànics volàtils, altres compostos tòxics i material particulado respirable. Els Compostos Orgànics Volàtils poden causar efectes crònics i aguts en la salut a altes concentracions, i alguns són cancerígens coneguts. Els nivells baixos a moderats de Compostos Orgànics Volàtils múltiples també poden produir reaccions agudes.

Els productes de combustió tals com monòxid de carboni, diòxid de nitrogen, així com partícules respirables, poden provenir d’escalfadors espacials de querosè i gas sense ventilació, estufes de llenya, xemeneies i estufes de gas. Ens estem exposant a aquestes toxines tots els dies.

3. Contaminants químics a l’aire lliure.

Penseu en un grup de fumadors dempeus al costat de l’entrada d’aire exterior, aspirant el fum del tabac directament de el sistema de «aire fresc» de l’edifici. Penseu en el servei de «McAuto» en McDonald’s, i tindreu un exemple perfecte de vehicles en marxa i persones dins de la finestra respirant contaminants químics directament.

L’aire exterior que ingressa en un edifici pot ser una font de contaminació de l’aire interior. Altres exemples inclouen respiradors de lampisteria i fuites d’edificis i poden ingressar a l’edifici a través de reixetes de ventilació d’entrada d’aire mal situades, finestres i altres obertures. A més, els productes de combustió poden ingressar a un edifici des d’un garatge pròxim.

4. Toxines biològiques naturals.

Els bacteris, les floridures, el pol·len i els virus són tipus de contaminants biològics. Aquests contaminants poden reproduir-se en aigües estancades que s’han acumulat en conductes, humidificadors, o on l’aigua s’ha acumulat en les teules del sostre, en les catifes o en l’aïllament. A vegades els insectes o els excrements d’ocells poden ser una font de contaminació biològics.

Els símptomes físics relacionats amb la contaminació biològica inclouen:

– Tos

– Opressió en el pit

– Febre

– Esgarrifances

– Dolores musculars

– Reaccions al·lèrgiques, com a irritació de les membranes mucoses i congestió de les vies respiratòries superiors.

Un bacteri d’interior, Legionel·la, ha causat tant la malaltia del legionari com la febre de Pontiac.

Aquests elements poden actuar en combinació i poden complementar altres afeccions, com a temperatura, humitat o il·luminació inadequades.

Ara que saps tota aquesta informació, necessita el teu edifici o lloc de treball ser revisat per un geobiólogo? Pensa en la salut de les seves oucpantes, i en la teva pròpia, a l’hora de respondre aquesta pregunta.